Des de fa més de dos anys els i les
professionals que treballem en el sistema sanitari estem en lluita. Lluitem
pels nostres salaris retallats, per la degradació i la pèrdua de les nostres
condicions de treball, per l’eliminació de llocs de treball....
Lluitem contra l’aplicació de normes
injustes i arbitràries que només ajuden a la desintegració del sistema
sanitari, un dels pilars que mantenen la cohesió de la societat en que
vivim. La nostra lluita és justa i necessària,
per això bona part de la societat ens
acompanya.
L’objectiu de totes les mesures que
l’Administració i els gestors sanitaris
prenen, no cerquen l’eficiència, la racionalitat, o la sostenibilitat
del sistema sanitari, cerquen aprofitar
una gran oportunitat de negoci.
Com a personal dels serveis
sanitaris, ja siguin públics o privats, contínuament ens sentim menyspreats i maltractats, i
periòdicament hem sortit al carrer a cridar, a reclamar, a reivindicar. A Catalunya vam ser els primers a rebre i els
primers a mobilitzar-nos, ho hem fet sostingudament i amb esclats ben
clamorosos. Els companys i companyes d’altres CCAA van començar a sortir al carrer gairebé un any més tard
que nosaltres i ara toca a Madrid amb el desballestament del sistema de salut
madrileny. Aquí no serem menys i ja privatitzen directament, i sense embuts,
sense passar pel tràmit de la concertació. L’any 2013 pinta molt negre.
Tenim molts motius i moltes raons per
les quals ens mobilitzem i alguns companys ja comencen a tancar-se als seus
centres de treball per protestar i cridar l’atenció de la societat i dels
nostres governants, molt ocupats mirant-se el melic.
Hem emprés totes les accions legals
possibles, i algunes no tan possibles (però igualment ho hem fet) Estem
intentant coordinar-nos amb la resta de sindicats per fer accions conjuntes que
volem materialitzar en pocs dies. És important mantenir la unitat sindical allà
on sigui possible. Hem de parlar amb els companys als centres, fer assemblees,
parlar amb els usuaris..... en definitiva fer-nos evidents i traslladar la
protesta al carrer i a la societat.
No sabem si
cobrarem la paga extra, no sabem si cobrarem la carrera professional, no sabem
si cobrarem la DPO, no sabem si ens apujaran la jornada, en molts casos no
sabem si cobrarem la nòmina, no sabem si es fusionaran empreses, no sabem si
tancaran empreses, .......
Si sabem que
els centres concertats només rebran el 60% del concert.
¿On
son els 5.000 milions del rescat? ¿Quant han costat les eleccions autonòmiques?
Qui
no plora........, ja se sap.
