Demano públicament perdó. Sóc culpable de la crisi. Durant molt de temps he viscut per sobre de les meves possibilitats i, ara, tothom ha de pagar pels meus excessos. M‘he dedicat a estudiar unes oposicions durant uns anys per tal de demostrar que era el més capacitat per ocupar el meu lloc de treball sense haver de deure favors a ningú. Qué egosísta que vaig ser! Em podria haver dedicat a especular, al xanxullo, a cobrar en negre i a utilitzar contactes d’amiguets (als que sempre els hi deuria favors) per aconseguir un alt càrrec en una administració, o bé una bona subvención pública. Pero no: jo només pensava en mi mateix i no en els altres. Em mereixo el pitjor.Així que, si us plau, embargueu la meva nòmina... Continua llegin >>
