L’estat del benestar és un dels eixos fonamentals del nostre model social i dins d’ell la sanitat és una part determinant; les decisions que s’adoptin repercutiran directament sobre el model d’estat social.
Mesures per reduir la despesa sanitària que inclouen disminuir la taxa de reposició, reduccions salarials, reduccions de plantilles, disminució de l’activitat o deixar de prestar determinats serveis, posen en perill la viabilitat del sistema sanitari tal com l’hem entès fins ara.
El Govern no s’ha d’excusar en la crisi financera i econòmica per endegar mesures que afectin exclusivament a usuaris i treballadors, ni els ha de culpabilitzar de la situació que si és critica, en tot cas, es deu a dèficits en el finançament i la gestió. Sense un finançament suficient no es poden assumir compromisos i obligacions, excepte que la opció sigui alentir el creixement i des protegir a les persones.
Som conscients de la gravetat de la situació i estem disposats a parlar de mesures d’ordenació i organització, d’aplicar criteris d’eficiència i bones pràctiques. Però cal transparència en l’informació i la gestió, i sobretot cal voluntat política de salvar el sistema sanitari perquè continuï sent públic, universal, equitatiu i de qualitat.
